L'enfocament sistèmic: per què la teva història i les teves relacions importen

Quan alguna cosa ens preocupa, solem pensar que el problema és només «dins» nostre. Però ningú no viu aïllat: formem part d’una família, d’una parella, d’un equip de feina, d’un grup d’amics. El que ens passa influeix en aquestes relacions i, alhora, aquestes relacions influeixen en com ens sentim. Aquesta és la idea de partida de l’enfocament sistèmic, la manera de treballar en què m’he format.
Què vol dir «sistèmic»
Un sistema és un conjunt de parts que s’influeixen entre si. En una família, quan una persona canvia, la resta també es reajusta, encara que no sempre ho noti. Per això, en lloc de mirar només el símptoma o la dificultat, l’enfocament sistèmic es pregunta: quin paper fa això en les meves relacions?, quan apareix?, què passa al meu voltant quan passa?
La història familiar, una peça clau
A la família aprenem les primeres maneres d’expressar l’afecte, de resoldre conflictes o d’afrontar les dificultats. Moltes d’aquestes formes ens acompanyen tota la vida i es repeteixen sense que ho decidim: la persona que sempre cuida de tothom, la que evita discutir, la que s’exigeix més que ningú.
Mirar la pròpia història familiar no vol dir jutjar ningú. Els nostres pares i avis van fer el que van poder amb els recursos que tenien. Comprendre d’on vénen certs patrons ens permet decidir quins volem conservar i quins volem canviar.
Com es treballa
- Escoltar el context. A més del que et passa, parlem de les teves relacions importants i de la teva història.
- Detectar patrons. Busquem junts les situacions que es repeteixen i què les manté.
- Eines visuals. De vegades fem servir el genograma, una mena d’arbre familiar que ajuda a veure relacions i esdeveniments importants d’un cop d’ull.
- Provar noves respostes. Petits canvis en com actues poden transformar la dinàmica d’una relació.
Encara que es digui sistèmic, no cal venir en família: es pot treballar de manera individual, en parella o amb diversos membres de la família, segons el que tingui més sentit en cada cas.
Què diu la recerca
Les revisions de la recerca sobre teràpia de parella, teràpia familiar i intervencions sistèmiques, com les publicades per Alan Carr el 2019, recullen estudis que en donen suport a la utilitat en diferents situacions d’adults, infants i adolescents. Com en tota psicoteràpia, cada procés s’adapta a la persona i al seu moment.
Si t’interessa aquest tema, també pots llegir per a què anar a teràpia i autoconeixement: conèixer-te per cuidar-te.
Si sents que el malestar és molt intens o tens pensaments de fer-te mal, contacta amb el teu metge o truca al 024, la línia d’atenció a la conducta suïcida, gratuïta i disponible les 24 hores.
Preguntes freqüents
He de venir amb la meva família?
No. La majoria dels processos sistèmics són individuals. De vegades pot ser útil convidar la parella o algun familiar, però només si tu ho vols.
Parlar de la meva família vol dir culpar els meus pares?
No. Es tracta de comprendre com vam aprendre a relacionar-nos, no de buscar culpables. Aquesta comprensió sol portar més calma i llibertat per decidir.
Què és un genograma?
És un dibuix del teu arbre familiar que inclou relacions i esdeveniments importants. Ajuda a veure patrons que es repeteixen entre generacions.
Fonts
- Carr A. Couple therapy, family therapy and systemic interventions for adult-focused problems: the current evidence base. Journal of Family Therapy. 2019;41(4):492-536. PubMed
- Carr A. Family therapy and systemic interventions for child-focused problems: the current evidence base. Journal of Family Therapy. 2019;41(2):153-213. PubMed
- McGoldrick M, Gerson R, Petry S. Genogramas: evaluación e intervención. Barcelona: Gedisa.
Contingut divulgatiu. No constitueix diagnòstic ni recomanació de tractament i no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Davant de qualsevol símptoma persistent, consulta el teu metge. Com elaborem els nostres articles.