Postura, coll i mal de cap: què diu l'evidència científica

Pablo Martínez Jarque, Doctor en Quiropràctica · 2 de novembre del 2026 · 6 min de lectura

El mal de cap és una de les molèsties més freqüents del dia a dia. Però no tots els mals de cap són iguals, ni tenen el mateix origen. En aquest article t'expliquem, de manera senzilla, quina relació hi pot haver entre la postura, el coll i alguns tipus de mal de cap, i què ha estudiat la recerca científica sobre això.

És un article divulgatiu: no substitueix la valoració d'un metge ni serveix per diagnosticar cap cas concret.

El primer de tot: quan has de consultar el teu metge

Abans de parlar de postura, convé saber reconèixer els senyals que requereixen atenció mèdica. Consulta el teu metge o ves a urgències si el mal de cap:

• apareix de manera sobtada i molt intensa, com el pitjor que hagis tingut;
• sorgeix després d'un cop al cap;
• s'acompanya de febre, rigidesa de clatell o vòmits;
• ve amb alteracions de la visió, de la parla, pèrdua de força o adormiment;
• és nou i diferent a partir dels 50 anys, o canvia clarament respecte al teu mal de cap habitual;
• empitjora progressivament amb el pas dels dies.

No tots els mals de cap són iguals

La Classificació Internacional de les Cefalees distingeix molts tipus. Tres dels més coneguts són:

• Cefalea tensional. La més comuna. Se sol descriure com una pressió o una banda al voltant del cap, i sovint es relaciona amb l'estrès i la tensió muscular.
• Cefalea cervicogènica. Té l'origen en estructures del coll, com articulacions, músculs o nervis, i es percep al cap.
• Migranya. És un trastorn neurològic amb característiques pròpies, com la sensibilitat a la llum o al soroll, i requereix seguiment mèdic.

Per què el coll és important?

El teu cap pesa uns cinc quilos, i el coll el sosté durant tot el dia. Quan passem hores mirant una pantalla o el mòbil, el cap tendeix a avançar-se i els músculs de la part alta del coll treballen més del que és habitual.

Aquesta càrrega sostinguda, sumada a l'estrès, al descans irregular o a la manca de moviment, pot generar tensió a la zona cervical. En algunes persones, aquesta tensió també es percep com a molèstia al cap.

Què ha estudiat la recerca

El Dossier científico de la quiropráctica de l'Associació Espanyola de Quiropràctica (AEQ, abril de 2026) recull revisions i assajos sobre la manipulació vertebral. En relació amb el mal de cap, la recerca ha estudiat sobretot tres àmbits:

• la cefalea cervicogènica, amb revisions sistemàtiques i metanàlisis com la de Fernández i col·laboradors (2020) o la de Chaibi i Russell (2012);
• la cefalea tensional, amb metanàlisis sobre teràpia manual multimodal com la de Mesa-Jiménez i col·laboradors (2015);
• la migranya, amb revisions com la de Rist i col·laboradors (2019).

Entre les seves conclusions generals, el Dossier recull que l'evidència dona suport a l'efectivitat de la quiropràctica en diversos trastorns musculoesquelètics de la columna, així com en algunes cefalees i trastorns associats. També n'assenyala els límits: molts estudis són petits, utilitzen mètodes diferents entre si i cal més recerca de qualitat.

Sobre la seguretat, el Dossier indica que la manipulació vertebral presenta un perfil de seguretat favorable, amb efectes adversos generalment lleus i transitoris, i que els esdeveniments greus són rars. Per això tota valoració quiropràctica comença amb una entrevista i una exploració acurades.

Hàbits senzills per tenir cura del coll

1. Apuja la pantalla. Col·loca-la a l'altura dels ulls per no inclinar el cap durant hores.
2. Fes pauses. Cada 45 o 60 minuts, aixeca't, camina una mica i mou suaument el coll i les espatlles.
3. Cuida el descans. Un coixí que mantingui el coll alineat i uns horaris de son regulars t'ajuden a recuperar-te.
4. Respira. Uns minuts de respiració lenta redueixen la tensió acumulada a les espatlles i el coll.
5. Mou-te cada dia. Caminar, nedar o fer exercici regular manté la columna activa.
6. Beu aigua i no et saltis àpats. Són hàbits bàsics que també influeixen en com et sents.

Per saber-ne més

Si vols entendre millor què és la quiropràctica i com treballa, pots llegir què és la quiropràctica o consultar les preguntes freqüents.

Contingut divulgatiu. No constitueix diagnòstic ni recomanació de tractament i no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Davant de qualsevol símptoma persistent, consulta el teu metge.